exhaurit
- AUTORS DIVERSOS: Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica (Manresa, 1990) Fortificacions. La problemàtica de l'lbèric pIe (segles IVIII o.C.), ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1991, 364 pàgs.,130 x 21 cm., il.lustrat.
Es tracta de la publicació d'un aplec de ponències i comunicacions que es presentaren al Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica, celebrat a Manresa el desembre del 1990, sota la iniciativa del Centre d 'Estudis del Bages i la Societat Catalana d'Arqueologia. El volum, format gran, recull les novetats més destacades sobre el tema de les fortificacions ibèriques a tota l'àrea geogràfica (la franja mediterrània peninsular d' Andalusia al Llenguadoc) i esdevindrà, doncs, de consulta ineludible per als arqueòlegs iberistes. Una iniciativa editorial que ha comptat amb l'inestimable patrocini de l 'Obra Cultural de la Caixa de Manresa i de tres institucions públiques, cosa que és remarcable ja que, lamentablement, no és habitual tenir enllestides les actes d 'un congrés en menys d 'un any.
20 euros
- XXVII Col·loqui general de la Societat d'Onomàstica, Manresa, 2001, (2 vols.).
18 euros
- AUTORS DIVERSOS: XLIV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Sant Vicenç de Castellet, 20/21-10-2001). Acta, ponències i comunicacions, ed. Centre d’Estudis del Bages, col·lecció “Actes” núm. 4, Manresa, 2002, 479 pàgs. (16,5 x 23,5 cm).
Aquest volum recull la major part de ponències i comunicacions que es van presentar i exposar a l’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos que es celebrà l’octubre del 2001 a Sant Vicenç de Castellet. Fruit de la iniciativa conjunta de la Comissió del Mil·lenari de Sant Vicenç de Castellet, l’Escola Universitària Politècnica de Manresa (UPC) i el Centre d’Estudis del Bages, i comptant amb el patrocini de l’Ajuntament de la vila i la Fundació Caixa de Manresa, aquesta assemblea va girar a l’entorn del lema «Llobregat: gent i territori». Seguint la línia i l’esperit d’aquestes assemblees, que s’han vingut realitzant des del 1950 arreu del nostre país i que suposen un bon punt de trobada d’estudiosos locals i comarcals, es van fer nombroses aportacions que són, doncs, una bona mostra de la riquesa d’aquest col.lectiu. La seva edició és una bona manera de posar-les a l’abast de tothom.
Ponències:
- L'eix patrimonial del Llobregat. Estudis i iniciatives locals. Xarxa de parcs?. Jordi Ludevid
- Grans obres per a un gran riu: el Llobregat. Josep M. Casas
- Patrimoni industrial del LLobregat, propostes d'actualització i visió de futur. Rosa Serra
Comunicacions:
- Els pobles riberencs del Llobregat a la meitat del segle XIX segons el diccionari Madoz. Gener Aymamí
- Les "Cireres" de la conca del Llobregat. Pere Balaña
- L'altra història dels orígens de Monistrol. Josep Batlle
- Alguns fons per a la història local de les comarques del Baix Llobregat, Bages i Berguedà a l'Arxu Nacional de Catalunya: Govern Civil i Registre Industrial del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, Marc-Aureli Berral
- La fira de Sant Antoni de Solsona a través dels llibres-registre de ramaderia, Enric Bertrand
- L'ensenyament i l'aprenentatge de la filosofia avui, Manel Besser
- La conca del Llobregat com a eix faunístic, Antoni Borràs, Antoni Cabrera i Francesc Junyent
- La conca del LLobregat més neta: rius Llobregat, Cardener i Anoia, Josep M. Casas, Hermógenes Rosas i Conxita Lao
- Tenim prou aigua a Catalunya? repercussions del Pla Hidrologic Nacional al delta de l'Ebre. Josep M. Casas
- El nom del riu Llobregat en dcuments dels segles IX-X, Pere Català
- Sant Vicenç de Castellet a través del Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages, Jaume de Ramon
- La importància dels arxius patrimonials en la història local i comarcal, Miquel de Fàbregas
- Rellotges i rellotgers de la conca del LLobregat, Eduard Farré
- Manresa i Santpedor, ciutat i via amb dret a Cort. Greuges, demandes, conflictes i rivalitats de les localitats i entre els braços a la cort general de 1599, Núria Florensa
- Recuperació d'un espai fluvial, Josep Font
- Estudi geoquímic dels carbons del Berguedà, Francesc Xavier de las Heras i Roser Gorchs
- Eliminació biològica de nutrients en depuradores d'aigües residuals urbanes, Xavier Gamisans
- La batalla de Sant Salvador de les Espases, Miquel Garcia
-Sant Benet de Bages, una llambregada en el temps, Lluís Grifell
- La barca d'Olesa de Montserrat en època dels Àustria, Francesc Xavier Gual i Carles Millàs
- L'agricultura a la muntanya del Baix Llobregat: les vinyes de cirerers a Sant Climent de Llobregat, Antoni d'Haro i Jaume Sans
- L'aportació ibèrica al Baix Llobregat, Antoni Jaquemot
- Marta Noguera, escriptora de principis del XIX, Àlvar Maduell
- Algunes reflexions sobre els sepulcres megalitics denominats "Hemidòlmens", Antoni Mañé
- Dades per al coneixement de la geodiversitat i del patrimoni geològic de les comarques de la Catalunya Central, Josep M. Mata
- Història de les series deregistres meteorològics a la ciutat d'Igualada: una sèrie important a la conca de l'Anoia, dins el marc regional de les terres del Llobregat, Helena Muñiz, Miquel Bohigas
- Innovació i transformació de la sederia tradicional: l'aportació manresana, Assumpta Muset
- Descoberta i sojorn a les terres de l'Alt LLobregat (1936-39) Francesc Palet
- Els Fonollar. Una família del Pla de Barcelona, Àngels Parés
- El Bages llegendari, Cristina Pili
- Víctor Balaguer a Montserrat, Jaume Ramon
- Súria, 1918 any que va canviar el poble, Josep Reguant
- Per a la propietat pública dels salts d'aigua de les colònies industrials, Joan Roma, Jaume Serra
- Estudi d'un antic catàleg de l'hospital de Sant Andreu de Manresa, Jordi Torner
- Fonts per a l'estudi del Bages a l'arxiu nacional de Catalunya: la Generalitat de Catalunya (II República), Marc Torras
- Fonts per a l'estudi del Bages a l'Arxiu Nacional de Catalunya els serveis tècnis d'agricultura, Marc Toras
- Fonts per a l'estudi de les comarques del Llobregat a l'ARxiu Nacional de Catalunya: el fons de la Reial Audiència de Catalunya, Maria Utgés
- Sant Vicenç de Castellet, un model d'industrialitzacó sobtada (1850-1936), Lluís Virós
30 euros
- Actes Congrés Els paisatges de la vinya. Ed. DO Pla de Bages i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2003.
La publicació inclou les comunicacions presentades a finals d'octubre del 2003 en el Congrés celebrat a Manresa sota el títol: "Els paisatges de la vinya". Aquests són els àmbits i els treballs dels comunicants: ÀMBIT 1: Vinya, paisatge i territori: Bohigas, M. i Muñiz, H.: LA MODIFICACIÓ DEL PAISATGE VITÍCOLA A CATALUNYA AL S. XVIII, L'OLLA D'AIGUARDENT DE JOSEP HORTONEDA A RIUDACANYES; Galera, Andreu: LA RODALIA DE LA VILA DE CARDONA. TERRITORI, VITIVINICULTURA I OLIGARQUIES URBANES EN EL MIG CARDENER. (SEGLES XIII-XVI); Jornet, R., López, D. i Pou, J.: ELS ORÍGENS DE LA VITIVINICULTURA A CATALUNYA. PRODUCCIÓ I CONSUM DE VI EN ÈPOCA IBÈRICA (SEGLES VII-III AC); Martí, Robert: UNA PANORÀMICA DEL VINYAR ADÈS I ARA ; Mas, David: LES FEIXES DE VINYA. EXEMPLES DE PAISATGE A LES VALLS D'ANDORRA; Molleví, G.: EL PAISATGE DE LA VINYA DE CATALUNYA EN MAPES I TEXTOS CIENTÍFICS I DE VIATGES; Panareda, J. M., Nuet Badia, J. i Casulleras, G.: TESTIMONIS DEL CONREU DE LA VINYA EN EL PAISATGE DEL PARC NATURAL DE MONTSERRAT; Pérez, T. A.: LA FINCA DEL NICOLAU, EXEMPLE D'EXPLOTACIO DE VINYA A L'HORTA D'ALACANT; Piñero, Jordi: UN INTENT PER CREAR UNA COLÒNIA DE RABASSAIRES A CAL DALMAU (RAJADELL, BAGES); Plans, Jaume: MODEL D'ESTRUCTURA AGRÀRIA BAGENCA: SANT FRUITÓS DE BAGES AL LLARG DEL SEGLE XVIII; Santapau, M. C.: EVIDÈNCIES ICONOGRÀFIQUES I MATERIALS DEL CONREU DE LA VINYA DURANT L'ÈPOCA ROMANA A BANYS DE LA REINA (CALP, ALACANT); Santasmasses, J. i Badia, M.: L'EDICIÓ DE LA PROPIETAT AGRÀRIA AL SECTOR VITÍCOLA EN LES DARRERES DÈCADES; Torras, M.: LA VINYA I EL VI A LA MANRESA BAIXMEDIEVAL SEGONS EL LLIBRE VERD; ÀMBIT 2: Vinya i patrimoni: Juvanec, Borut: TYPOLOGY OF STONE SHELTERS; Besó, A.: DEL CELLER DOMÈSTIC AL CELLER INDUSTRIAL: LA INTRODUCCIÓ DEL FERRO EN L'ARQUITECTURA DEL VI A LA COMARCA D'UTIEL-REQUENA; Canela, R. (i altres): EL CREIXEMENT I DAVALLAMENT DEL CONREU DE LA VINYA DEL 1850 AL 1900, AL TERME DE MONTBLANC, A TRAVÉS DE LES CONSTRUCCIONS AGRÀRIES DE PEDRA SECA; Fàbrega, A.: LES COBERTES EN FALSA CÚPULA DE LES BARRAQUES DE VINYA; Ferrer, Llorenç: TINES A CASA, TINES AL MAS, TINES ENMIG DE LES VINYES A LA CATALUNYA CENTRAL; Gallardo, D.: FEIXES I BARRAQUES: EL LLEGAT RURAL QUE SE'NS FA INVISIBLE; Ripoll, R.: LES CONSTRUCCIONS DE PARET SECA A L'ANOIA; Samsó, S., Sánchez, S. i Garcia, A.: LA PEDRA SECA AL CAP DE CREUS; Villegas, F.: L'EXPOLIACIÖ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC EN LES COMARQUES RURALS: El cas de les construccions de pedra seca del Puig de Sant Daniel (Sant Joan de Vilatorrada); Vives, J. M.: UNA PROPOSTA PER A LA CONEIXENÇA I CONSERVACIÓ DE LES TINES AL MIG DE LES VINYES A LA COMARCA DEL BAGES; ÀMBIT 3: Vinya, costums i tradicions: Ballús, Glòria: CANÇONS TRADICIONALS AL VOLTANT DE LA VINYA I EL VI; Carbonell, E.: JOSEP PLA I L'ANTROPOLOGIA DE LA VINYA; Crivillé, J. i Vilar, R.: REPERTORI DE TRANSMISSIÓ ORAL AL VOLTANT DE LA VINYA I LA CULTURA DEL VI; Grangé, M.: BIBLIOGRAFIA CRÍTICA SOBRE LA VINYA; Luna, Xavier: LA VINYA I EL VI SEGONS MIQUEL AGUSTÍ, UN PAISATGE DEL SEGLE XVII; Perxac, M.: L'ELABORACIÓ D'UN QÜESTIONARI ETNOLINGÜÍSTIC SOBRE LA VINYA; Plans, Jaume: VOCABULARI A L'ENTORN DE LA VINYA A LA COMARCA DEL BAGES AL SEGLE XVIII; ÀMBIT 4: Vinya i medi ambient al segle XXI: Elias, L. V.: EL PAISAJE CULTURAL DE LA VIÑA EN LA RIOJA. ESPAÑA; Martinez, J.A.; Jimenez, M.; Ramos, M.: IMPACTE DE LES TRANSFORMACIONS DE TERRES I CANVIS D'USOS DEL SÒL EN L'EROSIÓ HÍDRICA EN VINYES DE L'ALT PENEDÈS - ANOIA; Miranda, J.: PAYSAGES VITÍCOLES DU MONTBLANC; Paül, V.: LES WINELANDS D'STELLENBOSCH, PAISATGES DE LA VINYA A SUD-ÀFRICA; Paunero, F. X.: TRANSFORMACIONS EN EL PAISATGE DE COLERA, ALT EMPORDÀ: LA VINYA I EL PATRIMONI CULTURAL; Martinez, J.A; Porta, J.; Ramos, M.: SUELOS DE VIÑA DEL ALT PENEDÈS. ANOIA: CARACTERÍSTICAS Y PROCESOS DE DEGRADACIÓN POR TRANSFORMACIÓN DE TIERRAS Y EROSIÓN HÍDRICA.