TEXT INTEGRE DE LA RESPOSTA AL QÜESTIONARI ENVIAT PER LA REVISTA EL POU DE LA GALLINA DEL MES DE SETEMBRE DE 2006-09-28


1) Quan es va constituir la Comissió de Defensa del Patrimoni del Bages i quins són els seus objectius?
La Comissió de Defensa del Patrimoni del Bages es va constituir el mes de desembre de 2005 a partir d’un grup de persones que vèiem com els temes del patrimoni tant a Manresa com a la comarca de Bages estan molt abandonats i sofreixen una degradació i destrucció constant. Un dels sectors més lamentables és el del patrimoni industrial. Els casos més significatius són la Fàbrica dels Panyos i la Fàbrica Nova de Manresa. Precisament el cas de la Fàbrica Nova va ser el detonant de la creació de la Comissió de Defensa del Patrimoni. El projecte és que de tot el conjunt industrial de la fàbrica Nova solament es preveu conservar la gran nau de 1925 perquè es considera patrimoni de la ciutat. Però el que no s’ha explicat és que sols està previst de conservar les parets exteriors i per tant es pretén ensorrar tot l’interior. I això en la fàbrica més emblemàtica de la ciutat que per a més inri es diu que es considera patrimoni. Increïble! La ràpida transformació de la ciutat a més dels enormes interessos especulatius fan que el patrimoni estigui exposat a un perill constant. La Comissió de Defensa del Patrimoni es va constituir per defensar la la conservació, el respecte i la restauració del patrimoni en aquests moments tan crítics. Però també es vol contribuir a crear una major consciència ciutadana per la salvaguarda del patrimoni col.lectiu que comprèn aquells elements de caràcter històric, artístic, natural, paisatgístic, ambiental, material, documental, arquitectònic que constitueixen senyals d’identitat col.lectiva, elements dignes de preservar per a les futures generacions. El progrés, la millora de la ciutat, ha d’avançar amb un ple respecte al patrimoni. En aquesta tasca cal la implicació de tothom, dels ciutadans i ciutadanes i de les administracions.

2) Quin paper creus que haurien de jugar les institucions en relació amb la salvaguarda del patrimoni?
Desgraciadament els temes del patrimoni no constitueixen una qüestió important en l’actuació de les institucions, en part per desconeixement i en part per falta de voluntat. El cas del patrimoni industrial és un exemple clar. La ruïna progressiva de la Fàbrica dels Panyos i el projecte de la falsa conservació de la Fàbrica Nova són prou eloqüents.
Però també ho són l’ascensor davant la façana del castell de Castellbell, la degradació del Pont Nou de Manresa, la degradació dels camins de Collbaix, l’abandó del Pou de Glaç de Manresa, la destrucció de documentació de fàbriques, l’aterrament de la casa Casulleras Argullol, etc. Les institucions haurien de ser les primeres a treballar per la salvaguarda del patrimoni col.lectiu. Les primeres a tenir clara una política cultural de preservació i restauració dels béns d’interès patrimonial perquè són elles les responsables primeres a vetllar pels interessos de la col.lectivitat, del municipi. Una altra mostra de l’abandó del patrimoni és que el Catàleg del Patrimoni de Manresa es va aprovar fa 26 anys i des de llavors no s’ha revisat ni actualitzat. En alguns municipis de la comarca de Bages encara no hi ha cap estudi ni protecció del patrimoni. Si no hi ha el coneixement necessari i actualitzat difícilment es farà una actuació adequada i correcta. Un altre problema, doncs, és el tractament, allò que cal fer sobre el patrimoni. Per principi l’actuació sobre el patrimoni ha de seguir els principis de protegir, conservar i restaurar amb el màxim de respecte i amb el mínim de modificació per tal de conservar l’originalitat, l’autenticitat del patrimoni. L’actuació sobre el patrimoni ha de ser molt rigorosa. Si una obra és patrimoni cal conservar-la de veritat, integralment, no sols la façana. El patrimoni es basa en realitats materials no en imatges virtuals. Les institucions, totes, haurien de ser molt més diligents en la defensa del patrimoni i en la seva difusió ciutadana. Cal una major aposta pel patrimoni perquè és la memòria del nostre passat i perquè és una clara aposta pel futur.

3). Quina opinió tens de la situació de la Fàbrica dels Panyos?
La Fàbrica dels Panyos és un cas que fereix el cor. Tenim una veritable joia de l’arqueologia industrial a nivell mundial. Es tracta de la fàbrica més antiga de Catalunya i d’Espanya de l’any 1820. I s’està ensorrant davant dels nostres ulls dia a dia. L’Associació de Veïns de Valldaura va iniciar fa dos anys una campanya per salvar la fàbrica. La resposta ciutadana ha estat molt positiva. Però la trista realitat és que la fàbrica s’està ensorrant i això ja ha provocat un gran forat a la teulada i en qualsevol moment se’n poden produir més. És desesperant. És incomprensible. Tothom reconeix que la fàbrica té un gran interès patrimonial però les administracions (municipal, autonòmica, estatal) no hi han fet res. Ni tan sols s’ha declarat bé d’interès nacional. S’ha fet un estudi per tal de tapar el gran forat de la teulada i diuen que ara el taparan. Val més això que res perquè cal aturar la degradació galopant però això és sols un pedaç provisional. El que cal de veritat és començar la restauració de tota la fàbrica abans que no caigui. No es pot esperar més amb l’excusa que la restauració val diners. Tot val diners i com més s’esperi pitjor serà. Cal mirar el que es guanya en valor patrimonial i en equipament públic. Invertir en el patrimoni és una inversió segura, de futur. Davant d’un valor patrimonial tan clar com la Fàbrica dels Panyos la col.laboració de les administracions hauria de ser un compromís. Contribuir a salvar la Fàbrica més antiga de Catalunya i d’Espanya hauria de ser un honor. Però lamentablement avui encara és un repte. Segurament que falta més decisió.
A Manresa i al Bages tenim molt camp per córrer en els temes del patrimoni, tant per protegir-lo com per posar-lo a l’abast del públic.

Jaume Serra i Carné