Comissió de patrimoni del Bages Defensa del Patrimoni Cultural
Repensar el projecte de la Fàbrica Nova (17 abril 2009)
Fa mesos que el projecte de la Fàbrica Nova va quedar encallat, quan l’empresa que l’havia de realitzar va abandonar degut als seus problemes financers. Des de llavors podem veure un seguit d’obres tot just començades, com el que havia de ser el gran aparcament subterrani, els clots on s’havien de construir blocs de pisos, els pilots de runa, etc. I, al costat, podem veure la majestuosa i grandiosa nau de la Fàbrica Nova mutilada, parcialment ensorrada, que ens mostra el seu interior a través del gran esvoranc de la cara oest. A través d’aquest forat ha començat un preocupant procés de degradació del conjunt del que havia estat la gran Fàbrica Nova, que avui forma part essencial del patrimoni de Manresa. Els antics propietaris no sols van abandonar el projecte, no sols van deixar de complir el contracte i els seus compromisos amb la ciutat, sinó que a més ens van mig destruir l’exponent més important de la indústria tèxtil manresana.
És evident que, tal com estan les coses, el projecte previst ja no es realitzarà. Per això cal repensar de nou el que volem fer als espais de la Fàbrica Nova. Sens dubte que el tema és complicat, caldrà emprar importants dosis de treball, negociacions hàbils, capacitat creativa. Des de la Comissió de Defensa del Patrimoni, vinculada al Centre d’Estudis del Bages, creiem que ara s’obre l’oportunitat de repensar la solució que cal donar a l’antiga nau de la Fàbrica Nova, que està dins el Catàleg del Patrimoni. Aquesta fàbrica és una peça clau del patrimoni industrial, no sols de Manresa sinó de tot Catalunya. Per això cal conservar tant el seu aspecte exterior com la seva estructura interior. En el fallit projecte anterior la solució que es volia donar a la nau de la Fàbrica Nova no era gens respectuosa amb el patrimoni. Ara s’obre l’oportunitat de redefinir noves condicions de cara al futur projecte. No se sap si en el futur es realitzarà un nou projecte global o bé el conjunt es remodelarà en projectes parcials. Sigui com sigui, creiem que en aquest nou context la ciutat ha de garantir la protecció del seu patrimoni, fent que es respecti integralment la nau de la Fàbrica Nova. Evidentment que la destrossa realitzada pels propietaris anteriors és un problema afegit. Amb el pecat ens ve la penitència. Però també és clar que si es va ensorrar una part, el correcte no ha de ser acabar d’ensorrar-ho tot.
En el moment de repensar el nou projecte de la Fàbrica Nova han de prevaldre de manera clara els interessos de la ciutat i del seu patrimoni. No ens podem permetre deixar perdre el nostre patrimoni. És un element de la nostra identitat i l’hem de transmetre a les noves generacions tan bé com puguem. Volem recordar que deu entitats de Manresa ja fa temps que vam signar una carta en què es demanava a l’alcalde de Manresa dues coses:
La primera, que “cal preservar el nostre patrimoni industrial tal com es fa arreu d’Europa, on les velles fàbriques són curosament restaurades i se’ls dóna una altra utilitat. L’interès i la vàlua arquitectònica de la Fàbrica Nova reforcen la necessitat de la preservació integral”.
La segona, que “tenint en compte el seu gran interès arquitectònic, històric i patrimonial, demanem que es faci la petició a la Generalitat perquè la Fàbrica Nova de Manresa sigui declarada Bé Cultural d’Interès Nacional de Catalunya”.
La crisi ens planteja el repte de reformular alguns aspectes de la Manresa del futur. Salvar i protegir el patrimoni industrial i preservar integralment la Fàbrica Nova és un repte que Manresa hauria de guanyar.
Jaume Serra i Carné
Comissió de Defensa del Patrimoni del Centre d’Estudis del Bages
TAULA RODONA SOBRE EL PIRNA DE MANRESA.
JORNADA DEL 15 DE NOVEMBRE DE 2008.
INTERVENCIÓ DE JAUME SERRA I CARNÉ EN REPRESENTACIÓ DEL CENTRE D’ESTUDIS DEL BAGES.
D’entrada vull expressar la valoració molt positiva de l’obra que es realitza amb el PIRNA per al bé del nucli antic i de tota la ciutat de Manresa.
Voldria centrar la meva intervenció entorn del tema del Patrimoni en relació al desenvolupament del PIRNA. Sembla prou evident que el patrimoni és un aspecte important quan es tracta del nucli antic de Manresa. Bona part del nostre patrimoni es situa en aquesta àrea urbana. També és evident que el patrimoni constitueix un aspecte fonamental en la identificació del nucli antic i de tota la ciutat. Per tant seria lògic pensar que ha de ser contemplat i tractat adequadament en un pla global d’intervenció com és el PIRNA. Però paradoxalment no és aquesta la realitat. Ni en els objectius ni en els programes no es planteja el tema del patrimoni com a tal. Evidentment és una important mancança del Pla. Potser és la constatació que els aspectes del patrimoni no han estat mai una preocupació destacada en l’orientació i els treballs de la ciutat al llarg del temps. Només cal fer una mica de repàs per veure què ha passat en relació al Pla. L’oblit dels aspectes del patrimoni s’ha traduït en falta de previsió, en descuits, en problemes afegits, en pèrdua d’informació històrica, en actuacions d’emergència, en despeses sobrevingudes, en problemes no previstos, etc. Tot en perjudici del patrimoni.
Vist el que ha passat fins ara és evident que cal canviar la manera de tractar el tema del patrimoni. Cal considerar-lo un aspecte important a tenir en compte i donar-li el tractament adequat. En concret proposem que caldria introduir o aplicar un protocol d’actuació permanent sobre el patrimoni. Això vol dir que abans de qualsevol actuació caldria estudiar els vessants del patrimoni per part d’un equip multidisciplinar. Per posar algun exemple: si s’ha d’aterrar un edifici abans cal fer-ne un estudi, si s’ha d’actuar en un espai, abans cal fer-hi unes cates arqueològiques. Durant les obres caldria fer una observació atenta i continuada per detectar qualsevol cosa relacionada amb el patrimoni com pot ser l’aparició d’algun element sobrevingut. Fa temps que es van prendre alguns acords que anaven en aquesta direcció però la realitat ha demostrat que no es compleixen i si hi ha alguna actuació és a posteriori o es fa tard.
Des del Centre d’Estudis del Bages demanem que es protegeixin i es potenciïn els elements del patrimoni seguint la Carta de Manresa sobre el Patrimoni que es va elaborar amb consens i amb una àmplia representació social. Creiem que al PIRNA cal introduir o aplicar un protocol d’actuació permanent que vetlli de manera continuada sobre el patrimoni en totes les intervencions que es realitzin. Demanem que l’actuació sobre el patrimoni es realitzi amb un equip multidisciplinar.
Un altre aspecte que volem destacar és que caldria fer un major seguiment de l’actuació del PIRNA. Ara n’estem parlant però fa dos anys que no en parlàvem. Massa temps. Els programes d’actuació sobre un espai concret, sobre un element de la ciutat, caldria que es debatessin en la fase de projecte inicial. Però a més caldria fer un seguiment de prop de la seva realització per evitar sorpreses. Un exemple: es va realitzar tot un programa sobre les façanes. Es va endegar un procés molt laboriós per estudiar i determinar els colors de les façanes del nucli antic. Ara s’estan acabant els Jutjats Nous i, oh sorpresa, ens trobem que tindran el color negre que no era al programa. Ara tindrem una gran taca de color negre al nucli antic, cosa no prevista. Això no hauria passat si s’hagués fet un seguiment del projecte.
També caldria fer un major seguiment sobre l’actuació de les empreses que realitzen les obres. Com a ciutadans hem pogut sofrir molèsties, sorolls, talls a la via pública, obstacles al carrer, etc. Segurament que hi ha molèsties que són inevitables, però són totes inevitables? Un exemple concret: s’ha dit que calia fer una escomesa elèctrica per als Jutjats Nous i per això calia fer trenta dies de talls de circulació al Passeig del Riu. A vegades es té la impressió que les empreses fan el que els dóna la gana, el que els va bé a elles i no es té gaire en compte el perjudici als veïns. Segurament que caldria un major seguiment de l’actuació de les empreses.
També caldria fer un major seguiment de certes solucions i certes innovacions que s’han introduït en la realització d’alguns projectes. Voldria posar sobre la taula el tema dels paviments que s’han realitzat en llocs com la plaça de sant Ignasi o els Quatre Cantons. Són paviments de nou tipus però cal preguntar-se si són prou còmodes, pràctics i satisfactoris. Si un camina per aquests paviments té la impressió que „caminen“ més bé els cotxes que no pas les persones.
Manresa és una ciutat mediterrània. Hi fa sol. Tenim uns costums i unes tradicions. Això també s’ha traduït en el tipus de cases que s’han construït fins avui dia. Les novetats arquitectòniques haurien de tenir en compte aquesta realitat cultural. I passa que en alguns casos s’han importat solucions arquitectòniques provinents del nord d’Europa amb una altra cultura i on no hi fa gaire sol. En concret és criticable que certs edificis de vivendes no tinguin balcons ni llocs on estendre la roba.
Per acabar voldria dir que ara que fem i refem la nostra ciutat seria bo que es fes un estudi i un seguiment del que han fet i fan altres ciutats properes o llunyanes. Estudiar les bones solucions que han trobat. Estudiar si d’alguna manera són aplicables a la nostra ciutat. Val la pena parar-se a estudiar bé les solucions perquè el que es faci quedarà per al futur.
CARTA SIGNADA PER ENTITATS MANRESANES I ADREÇADA A L'ALCALDE DE MANRESA EL PASSAT MES DE MAIG 2008 EN DEFENSA DE LA FÀBRICA NOVA.
Entitats signants:
Centre d'Estudis del Bages
Associació per al Museu Comarcal de Manresa
Centre Excursionista de la Comarca de Bages
Òmnium Cultural
Amics de la UNESCO a Manresa
Bages per a Tothom
Amics de l'Art Romànic del Bages
Col.legi d'Enginyers Tècnics Industrials
Comissions Obreres Bages-Berguedà
Unió General de Treballadors Bages-Berguedà
"Il.lustríssim senyor Josep Cambrubí Duocastella, alcalde de Manresa,
Les entitats manresanes que subscriuen volem dirigir-nos a l’Ajuntament de Manresa per manifestar la nostra inquietud davant la possibilitat que la ciutat de Manresa perdi l’edifici més representatiu i emblemàtic del nostre patrimoni industrial com és la Fàbrica Nova. Sembla que el projecte per a la la Fàbrica Nova no respecta la conservació de l’estructura i característiques interiors de l’antiga fàbrica.
Considerem que la Fàbrica Nova constitueix un dels elements més importants del nostre passat industrial que ha configurat la Manresa actual. A més aquesta fàbrica va ser el cor de la gran empresa tèxtil Bertrand i Serra. Generacions de manresans i sobretot de manresanes van treballar a les fàbriques tèxtils i un gran nombre a la Fàbrica Nova. Per aquest motiu creiem que cal preservar aquesta fàbrica perquè és un destacat testimoni de la nostra història.
Creiem que cal preservar el nostre patrimoni industrial tal com es fa arreu d’Europa on les velles fàbriques són curosament restaurades i se’ls dóna una altra utilitat. Creiem que protegir el patrimoni significa respectar al màxim les característiques d’un edifici, tant en el seu aspecte exterior com en la seva estructura interior. L’interès i la vàlua arquitectònica de la Fàbrica Nova reforcen la necessitat de la preservació integral.
Tenint en compte el seu gran interès arquitectònic, històric, paisatgístic i patrimonial demanem que:El projecte que es realitzi sobre la nau de la Fàbrica Nova respecti les característiques de l’edifici tant en l’exterior com en l’interior.Els usos que es facin de la fàbrica siguin compatibles amb les característiques de l’edifici. L’ús que puguin tenir aquells espais no ha de suposar malmetre, mutilar o destruir la fàbrica.Es faci la petició a la Generalitat perquè la Fàbrica Nova de Manresa sigui declarada Bé d’Interès Nacional de Catalunya. No volem que pesi sobre la nostra consciència la destrucció total o parcial de la fàbrica més important de Manresa i exponent magnífic del nostre gran passat industrial. Volem preservar per a les futures generacions la Fàbrica Nova en tot el seu esplendor. Assolir aquests objectius significaria un clar avenç i una millora en la construcció d'una Manresa més rica de patrimoni i més respectuosa amb la nostra història col.lectiva.
Manresa, maig 2008
Fàbrica Nova Manresa Fotografia 25/04/2006
CARTA DE MANRESA SOBRE EL PATRIMONI
Estem vivint un temps crític per al patrimoni. Les grans transformacions urbanístiques que s’estan produint en tots els camps afecten de ple el patrimoni. La destrucció, la desfiguració, l’oblit, la marginació, són realitats quotidianes que afecten els bén patrimonials del nostre entorn. Som conscients que el patrimoni en tots els seus vessants és un llegat que hem de conservar, protegir, millorar i transmetre a les futures generacions. El patrimoni és de tots i cal la complicitat i la participació de tots els sectors socials en la seva defensa. La preservació del patrimoni és un gran repte cultural i social que tenim plantejat. Amb la finalitat de debatre, de plantejar propostes i de sensibilitzar la societat sobre el patrimoni hem establert les següents conclusions:
1- Fem una crida a tots els Ajuntaments perquè protegeixin el patrimoni. Per aconseguir-ho cal realitzar i actualitzar els Inventaris dels elemensts patrimonials i relitzar i executar un Pla Especial de Protecció del Patrimoni.
2- Instem les Institucions públiques i privades a promoure campanyes per tal de sensibilitzar tots els sectors de la societat sobre el patrimoni. Entenem que la millor via és la de difondre el coneixement i la de l’educació sobre els valors del patrimoni.
3- Plantegem la conveniència d’usar les noves tecnologies per a la difusió del patrimoni a nivell social però també per a la seva documentació i estudi.
4- Constatem la necessitat de documentar de manera completa i rigorosa abans de qualsevol actuació sobre els béns patrimonials. Cal documentar des dels inicis fins al moment de la intervenció sense menystenir cap etapa històrica.
5- Defensem que el patrimoni té un valor per ell mateix, per tant la seva existència i conservació sempre ha de prevaldre tot i que quan calgui s’han de buscar nous usos per assegurar-ne la conservació sobretot en el cas del patrimoni industrial.
6- Valorem que qualsevol actuació sobre el patrimoni ha de ser interdisciplinar amb la participació de tècnics de diverses especialitats per tal de garantir un major encert en l’actuació.
7- Defensem que el patrimoni és cosa de tots, que és un bé col.lectiu, que és fonamental per a la creació de la identitat i per això cal la màxima implicació i participació ciutadana.
Comissió de Defensa del Patrimoni del Bages
abril, 2007
Seguir l’exemple de Barcelona a la Fàbrica Nova
Al Poble Nou de Barcelona hi havia la gran fàbrica tèxtil de Can Ricart. En realitat es tractava d’un complex industrial format per moltes naus i edificis diversos. Com tantes fabriques tèxtils també va tancar portes. El pla especial aprovat per l’Ajuntament de Barcelona preveia ensorrar tota la fàbrica i deixar solament alguns testimonis com les xemeneies. De seguida van començar a sortir persones i entitats que van manifestar la necessitat de salvar can Ricart i evitar que s’enderroqués. El motiu era el valor que tenia la fàbrica com a patrimoni industrial. Ensorrar can Ricart significaria a més perdre un element bàsic de la història del barri i de la Barcelona industrial.
Les raons per salvar Can Ricart eren tan clares i importants que l’Ajuntament de Barcelona va decidir rectificar i canviar el pla especial. Finalment es va decidir conservar com a patrimoni industrial tots els edificis del complex fabril anteriors a 1950. El cas de Can Ricart ens dóna moltes lliçons sobre el tractament del patrimoni industrial. En el cas de Manresa Can Ricart té semblances amb la Fàbrica Nova. Es demostra que no es valora correctament la importància del patrimoni industrial que cal posar al costat del patrimoni d’altres èpoques com el barroc, el gòtic o el romànic. A ningú li semblaria bé que s’enderroqués una catedral gòtica i sols es conservés la façana exterior. En realitat la Fàbrica Nova de Manresa és una catedral de la indústria i té tots els requisits perquè sigui protegida integralment tant la façana com l’estructura interior. El bo del cas és que tothom reconeix el seu valor com a arquitectura industrial, també el seu valor en la història de Manresa i àdhuc la seva importància en la indústria catalana. I a pesar de tot això sembla que Manresa es conformarà amb conservar la imatge virtual, el decorat exterior. Tal com es feia en les pel.lícules rodades a Almeria, els espaghetti western. Allà sols hi havia decorats, sols hi havia les façanes de les cases, aquí sols tindrem les façanes de les fàbriques. Podrem admirar un magnífic exterior, obrirem la porta i entrarem en un espai interior sense personalitat de cap tipus perquè serà igual que el de qualsevol magatzem de qualsevol ciutat del món. Per què a la Fàbrica Nova no podrem continuar admirant el magnífic interior amb els seus espais, les columnes de ferro, l’estructura metàl.lica? Voldríem que es fes el mateix que es fa en altres ciutats de Catalunya i d’Europa on es conserven i es restauren acuradament les antigues fàbriques i després se’ls donen altres usos. Per què hem de deixar perdre per al futur una fàbrica tan important ? Anem tan sobrats de patrimoni industrial com per permetre que una obra tan destacada com la Fàbrica Nova quedi mutilada? Per aquest camí Manresa que ha estat un important nucli industrial no conservarà gairebé res del seu esplendorós passat industrial. Ens conformarem a conservar alguns elements esparsos i encara mutilats? Ens hauríem de limitar a imatges virtuals si podem tenir l’original? Que hi ha poderosos interessos econòmics que busquen el seu interès i benefici? Igual que a Barcelona volem que prevalguin els interessos de la ciutat i de la conservació del patrimoni per sobre dels interessos privats. Tant de bo a Manresa es seguís l’exemple de Barcelona. A l’Ajuntament de Barcelona no li van caure els anells ni res per reconsiderar i finalment canviar el pla de Can Ricart. Voldríem que l’exemple de Barcelona respecte a Can Ricart fos la llum que servís per il.luminar la Fàbrica Nova. Tant de bo que de Barcelona en vingués una altra Llum per il.luminar el nostre Ajuntament. El patrimoni de la ciutat hi sortiria guanyant.
Jaume Serra i Carné
Comissió de Defensa del Patrimoni del Bages