QUÈ FARÀ MANRESA AMB LA FÀBRICA NOVA?
La Fàbrica Nova és un dels edificis més característics de la ciutat de Manresa. Ella sola resumeix i simbolitza el passat industrial, el treball de generacions de manresanes i de manresans a les fàbriques. Dels vint edificis que tenia el complex industrial de la Fàbrica Nova solament queda dempeus la magnífica nau de l’any 1925. Són moltes les fàbriques tèxtils de Manresa que s’han ensorrat en els darrers anys i que sols es poden veure en fotografia.
Manresa pot passar de ser una gran ciutat industrial plena de fàbriques a quedar gairebé sense cap gran fàbrica. Si badem ens podem quedar sense la riquesa del patrimoni industrial que teníem en tanta abundor. Actualment arreu d’Europa ja no s’ensorra cap fàbrica, perquè s’ha vist que constitueixen una gran riquesa de patrimoni, que formen part del paisatge urbà. Ara les antigues fàbriques es restauren respectant al màxim les seves característiques i després es destinen a tota mena d’usos: culturals, artístics, comercials, esportius, de vivendes, de l’administració, d’oficines, etc.
S’ha vist que les fàbriques tenen un valor arquitectònic i històric que cal preservar com a patrimoni col·lectiu. A Barcelona, a can Ricard s’ha conservat tot un gran conjunt industrial rectificant una decisió prèvia que no preservava la fàbrica.
Manresa està creixent com mai no ho havia fet. En aquesta febre constructora correm el perill de descuidar la protecció d’elements del nostre patrimoni paisatgístic, històric, artístic, natural. Vivim en uns moments decisius per a la conservació del nostre patrimoni. Hi ha coses que ja s’han perdut per sempre més, però si no badem encara hi ha coses que es poden salvar. En aquests moments el patrimoni que corre més perill és el patrimoni industrial. Ara i aquí el que corre més perill és la Fàbrica Nova. El cas és incomprensible. Es va decidir que la nau de 1925 es salvaria de l’enderroc i se la declarava edifici del patrimoni de Manresa. Però el projecte real no és la conservació i restauració d’aquesta nau com semblaria lògic. Ben al contrari, es vol ensorrar tot l’interior de la fàbrica i deixar solament les parets exteriors. Realment és insòlit. Enlloc del món no s’ensorra una obra declarada patrimoni. Un edifici que forma part del patrimoni per definició s’ha de conservar íntegrament i s’ha de restaurar respectant-lo al màxim en la seva forma original. I després es destina als usos que es vulgui.
Quan la Seu de Manresa estava en perill de caure tothom va veure clar que calia conservar-la íntegrament i restaurar-la respectant les seves característiques. La Fàbrica Nova és una catedral del treball. Les naus són les plantes, els pilars són les columnes de ferro, les voltes són les encavallades i els revoltons, els nervis de pedra són les bigues de ferro, el campanar és la xemeneia i la torre de l’aigua. Cal que es conservi tot l’edifici sense mutilar-lo, sense desgraciar-lo. No val que sols es conservin les parets exteriors, que es conservi sols la façana. Com a patrimoni que és cal que es conservi íntegrament i es restauri amb respecte i rigor. Manresa no pot deixar-se destruir la Fàbrica Nova perquè és un patrimoni bàsic de la ciutat, un dels seus símbols de la ciutat moderna. És un patrimoni que forma part de la identitat de la ciutat, és història viva per a moltes generacions de treballadores i de treballadors que hi van deixar anys de vida, de treball i de lluites obreres.
Conservar la Fàbrica Nova és el gran repte del patrimoni de Manresa. Manresa no pot permetre’s el luxe de deixar perdre la Fàbrica Nova. Cal que es conservi tota la nau, l’exterior i l’interior. Tenim la responsabilitat de deixar per a les noves generacions no un miratge, no una imatge virtual sinó tota la Fàbrica Nova íntegra, sencera, sense trampa, perquè és patrimoni de la ciutat de Manresa.
Jaume Serra i Carné
Historiador i membre de la Comissió de Defensa del Patrimoni.
2006
VOLEM LA SALVACIÓ DE LA FÀBRICA NOVA
Ja s’ha destruït tot el conjunt d’edificis de la Fàbrica Nova. Ara sols queda la nau de l’any 1925. Diuen que la conservaran, però no és veritat, perquè només volen deixar les parets exteriors i ensorrar tot l’interior de dalt a baix. Solament volen deixar les façanes.
Això no és conservar el patrimoni, perquè no es respecta el conjunt de l’edifici. Avui dia, arreu d’Europa, s’entén que conservar un edifici és respectar al màxim les seves característiques i formes. Si ensorren l’interior ja no serà la Fàbrica Nova. L’edifici perdria el seu interès, ja no seria autèntic. I a més no construiran una cosa més interessant i més ben feta. Volem la conservació de tota la fàbrica tant de l’exterior com de l’interior.
La conservació integral de la fàbrica no ha d’impedir que es pugui utilitzar per a altres usos. Arreu de Catalunya i d’Europa s’han restaurat fàbriques que es dediquen a moltes altres utilitats. A més una bona restauració dóna un nou interès i un valor afegit a l’edifici.
Volem que es conservi totalment, de veritat, la Fàbrica Nova perquè:
És patrimoni de la ciutat de Manresa.És un edifici de gran vàlua arquitectònica.És la fàbrica més representativa de la ciutat.És part important de la nostra història.És el testimoni del treball i les lluites de generacions de treballadores i treballadors de Manresa.
Manresa no pot permetre que es destrueixi la Fàbrica Nova. No podem perdre una part del nostre patrimoni que a més és tot un símbol de la nostra ciutat.
VOLEM LA SALVACIÓ DE LA FÀBRICA NOVA
LA FÀBRICA NOVA VISTA PER ...
Society for Industrial Archeology
La Fàbrica Nova és la principal fàbrica de la ciutat. La fàbrica del Remei fou erigida per la família Bertrand i Serra al 1894 i funcionava amb energia hidràulica.
Amb l’èxit de la companyia es va projectar una nova fàbrica al 1925 amb 1.400 telers i 80.000 fusos. Va ser inaugurada el 1926 pel rei Alfons XII un rei que tenia un fort interès en el desenvolupament industrial en fàbriques que podien ser preses com a guia.
L’empresa va tancar l’any 1989 i l’Ajuntament va aprovar un pla per desenvolupar el terreny, però conservant els edificis principals. La conservació del patrimoni industrial de Manresa encara té molt camí per córrer.
Gal·la Garcia
Però, per què un llibre de la Fàbrica Nova en femení? En primer lloc, perquè les dones sempre van ser majoria en una factoria que va arribar a donar feina al 10% de la població manresana, fins a 2000 treballadors-treballadores al mateix temps. Parlar del seu treball és alhora una manera de retre homenatge a totes les dones del tèxtil, massa sovint oblidades per la història. I, finalment, per intentar reivindicar el paper de la dona en tots els àmbits socials, culturals i polítics de la ciutat, començant, precisament pel tèxtil.
Josep Camprubí
La història de la fàbrica Nova, amb el seu progrés industrial i social, les seves vicissituds laborals i la seva repercussió en altres establiments econòmics de la ciutat i el que és més: la vida de treball de centenars de famílies, va estretament lligada gairebé durant un centenar d’anys amb la vida de Manresa.
Joaquim Sarret i Arbós
La fàbrica Bertrand competeix amb les més principals de Catalunya i fins d’Espanya i de l’estranger, essent una glòria industrial manresana.
Per adherir-se al Manifest Volem la Salvació de la Fàbrica Nova pots omplir el següent formulari o, enviar-nos les teves dades personals a:
Fàbrica Nova principis de segle (AHCM)
Interior fàbrica nova a principis de segle. (AHCM)
Repensar el projecte de la Fàbrica Nova (17 abril 2009)
Fa mesos que el projecte de la Fàbrica Nova va quedar encallat, quan l’empresa que l’havia de realitzar va abandonar degut als seus problemes financers. Des de llavors podem veure un seguit d’obres tot just començades, com el que havia de ser el gran aparcament subterrani, els clots on s’havien de construir blocs de pisos, els pilots de runa, etc. I, al costat, podem veure la majestuosa i grandiosa nau de la Fàbrica Nova mutilada, parcialment ensorrada, que ens mostra el seu interior a través del gran esvoranc de la cara oest. A través d’aquest forat ha començat un preocupant procés de degradació del conjunt del que havia estat la gran Fàbrica Nova, que avui forma part essencial del patrimoni de Manresa. Els antics propietaris no sols van abandonar el projecte, no sols van deixar de complir el contracte i els seus compromisos amb la ciutat, sinó que a més ens van mig destruir l’exponent més important de la indústria tèxtil manresana.
És evident que, tal com estan les coses, el projecte previst ja no es realitzarà. Per això cal repensar de nou el que volem fer als espais de la Fàbrica Nova. Sens dubte que el tema és complicat, caldrà emprar importants dosis de treball, negociacions hàbils, capacitat creativa. Des de la Comissió de Defensa del Patrimoni, vinculada al Centre d’Estudis del Bages, creiem que ara s’obre l’oportunitat de repensar la solució que cal donar a l’antiga nau de la Fàbrica Nova, que està dins el Catàleg del Patrimoni. Aquesta fàbrica és una peça clau del patrimoni industrial, no sols de Manresa sinó de tot Catalunya. Per això cal conservar tant el seu aspecte exterior com la seva estructura interior. En el fallit projecte anterior la solució que es volia donar a la nau de la Fàbrica Nova no era gens respectuosa amb el patrimoni. Ara s’obre l’oportunitat de redefinir noves condicions de cara al futur projecte. No se sap si en el futur es realitzarà un nou projecte global o bé el conjunt es remodelarà en projectes parcials. Sigui com sigui, creiem que en aquest nou context la ciutat ha de garantir la protecció del seu patrimoni, fent que es respecti integralment la nau de la Fàbrica Nova. Evidentment que la destrossa realitzada pels propietaris anteriors és un problema afegit. Amb el pecat ens ve la penitència. Però també és clar que si es va ensorrar una part, el correcte no ha de ser acabar d’ensorrar-ho tot.
En el moment de repensar el nou projecte de la Fàbrica Nova han de prevaldre de manera clara els interessos de la ciutat i del seu patrimoni. No ens podem permetre deixar perdre el nostre patrimoni. És un element de la nostra identitat i l’hem de transmetre a les noves generacions tan bé com puguem. Volem recordar que deu entitats de Manresa ja fa temps que vam signar una carta en què es demanava a l’alcalde de Manresa dues coses:
La primera, que “cal preservar el nostre patrimoni industrial tal com es fa arreu d’Europa, on les velles fàbriques són curosament restaurades i se’ls dóna una altra utilitat. L’interès i la vàlua arquitectònica de la Fàbrica Nova reforcen la necessitat de la preservació integral”.
La segona, que “tenint en compte el seu gran interès arquitectònic, històric i patrimonial, demanem que es faci la petició a la Generalitat perquè la Fàbrica Nova de Manresa sigui declarada Bé Cultural d’Interès Nacional de Catalunya”.
La crisi ens planteja el repte de reformular alguns aspectes de la Manresa del futur. Salvar i protegir el patrimoni industrial i preservar integralment la Fàbrica Nova és un repte que Manresa hauria de guanyar.
Jaume Serra i Carné
Comissió de Defensa del Patrimoni del Centre d’Estudis del Bages