Objectius
- Recopilar un fons de material oral i fotogràfic que permeti recuperar la memòria de les transformacions socials sofertes en la nostra societat.
- Conservar i recuperar la memòria col·lectiva, incidint en la vida quotidiana , ampliant el patrimoni cultural de la nostra comarca. Recollir episodis de la història local.
- Apropar a les noves generacions el passat més recent ja que els pot ajudar a entendre el present de la seva realitat.
I A LA TARDA, A COSIR. Històries de la vida quotidiana de les dones al Bages
(Exemple de conservació i recuperació de la memòria col·lectiva)
Durant els últims anys l’interès per la recuperació del passat, tant de la història com de les tradicions ha experimentat un gran creixement.
Es vol conèixer no tan sols els fets històrics del nostre passat més immediat, sinó també la vida quotidiana d’aquells que els van viure.
Per això, és important que siguin els propis protagonistes que expliquin la seva percepció davant els diferents esdeveniments que els va tocar viure i les seves vivències quotidianes.
Des d‘aquesta perspectiva, es vol dur a terme la recopilació de testimonis orals per ampliar els coneixements sobre una temàtica determinada: la vida de les dones durant el segle XX.
A traves de „històries de vida“ podem accedir a una informació generalment absent en la història oficial. Descobrir les pautes de comportament regnant en la societat del moment, com s’havia de viure i de pensar, com s’entenia el que succeïa, quin va ser el seu comportament en un context on el dret a realitzar-se era patrimoni dels homes.
Gràcies als seus testimonis tindrem accés al coneixement de vivències, que formen part de la memòria col·lectiva i que degut a la velocitat en què s’han donat i es donen els canvis socials i a l’avançada edat de les protagonistes d’aquell moment ens podem trobar amb la impossibilitat de recuperar-les.
Treure a la llum dons, aspectes que resten en els seus records per tal que ens ajudin a conèixer una mica millor el nostre país i conservar-los com representants d’altres realitats no tan llunyanes en el temps ni en el context, però que són difícils d’imaginar. És a dir, conservar i recuperar la memòria col·lectiva, patrimoni etnològic de tots.
Simultàniament i aprofitant les entrevistes es recullen fotografies, per preservar el testimoni gràfic d’una època.
Marta González Esquerdo
Llicenciada en Antropologia