Comissió de patrimoni cultural del Bages Per la preservació del patrimoni en pedra seca
Pedra Seca
El Patrimoni Immoble de la Pedra Seca al Bages. Estat de la qüestió.
La societat del segle XXI demana un esforç de reformulació del sentit, el mètode, l'àmbit i les prioritats de la intervenció de les polítiques en matèria de patrimoni. En l'actualitat, a més de la necessitat de conservació del patrimoni immoble més recent, en termes de custòdia del territori s'evidencien noves consideracions com el seu valor social i utilitari. Mitjançant l'ús social, el patrimoni és entès com un instrument d'educació, de delectació i de desenvolupament social, econòmic i cultural. El patrimoni en pedra seca està configurat per una sèrie d'obres arquitectòniques de notable interès històric, artístic, etnològic, paisatgístic i funcional. D'aquí la importància de crear iniciatives, més enllà de les administracions públiques, com la que aquí es presenta, que serveixin en polítiques de cohesió, en valors de custòdia del territori, d'integració i transferència de coneixement i de promoció de la producció cultural i material dels nostres avantpassats.
El Bages està configurat per centenars de barraques de vinya, tines, murs, parets i altres tantes construccions en pedra seca, escampades arreu, mostra de la tradició i, sobretot, del passat vitivinícola de la demarcació. No es tracta d'un paisatge implantat de cop i volta, sinó que el seu modelatge ha estat l'esforç de segles, el qual s'expandeix de forma destacable a partir de l'Edat Mitjana, arribant a ocupar bona part de la superfície agrària en el segle XIX abans de l'arribada de la fil·loxera. Tot i la replantació amb ceps americans, la falta d'innovació al camp, les males collites i la caiguda dels preus condicionaran el retrocés de la vinya; mai més, s'arribarà als índex productius assolits en el darrer terç del XIX, quan el Bages era una de les primeres potències productives vinícoles catalanes. Això vol dir que, el primer terç del XX tot aquest immens espai marjat i saltejat amb barraques de vinya, que s'havia condicionat per afavorir la plantació de vinya, quedarà majoritàriament abandonat donant lloc que el bosc de pi blanc, alzina i roure ocupi ara el seu lloc; també l'art i la tradició de bastir i treballar en pedra seca quedarà relegat a la mínima expressió.
En termes de custòdia del territori, la creació l'any 1996, a la comarca del Bages, d'un Concurs, per a la conservació, manteniment i rehabilitació de les barraques de vinya, és una proposta que s'adiu a les iniciatives i propostes que vetllen per la sensibilització de l'entorn, però no suficient perquè es continua deteriorant i malmeten aquest patrimoni.
El patrimoni singular en pedra seca es pot contemplar com una eina educativa al servei de col·lectius molt diversos, que cerquen entre els seus continguts camins de coneixement, que pot facilitar un aprenentatge i una transmissió de coneixements. Caldria articular convenientment els béns immobles que configuren el paisatge en pedra seca, amb la tradició vitivinícola i els nous espais naturals, lligant passat present i futur. Conservar, rehabilitar i difondre l'abundant patrimoni cultural en pedra seca és el que s'hauria de dur a la pràctica.
El camí és encara dur i feixuc.
Jaume Plans i Maestra
Llicenciat en Humanitats i membre de la Comissió de Defensa del Patrimoni.
Barraca de vinya (Sant Fruitós de Bages) Tot i fer més de 10 anys que es va fer un inventari localitzant més d'un centenar d'aquestes construccions en pedra seca, en l'actualitat no n'hi ha cap declarada com a bé d'interès local. Tret d'algun cas excepcional, la majoria presenten un estat lamentable de conservació, més algunes que ja han desaparescut.
Mur de pedra seca (Manresa)