TAULA RODONA SOBRE EL PIRNA DE MANRESA.
JORNADA DEL 15 DE NOVEMBRE DE 2008.
INTERVENCIÓ DE JAUME SERRA I CARNÉ EN REPRESENTACIÓ DEL CENTRE D’ESTUDIS DEL BAGES.
D’entrada vull expressar la valoració molt positiva de l’obra que es realitza amb el PIRNA per al bé del nucli antic i de tota la ciutat de Manresa.
Voldria centrar la meva intervenció entorn del tema del Patrimoni en relació al desenvolupament del PIRNA. Sembla prou evident que el patrimoni és un aspecte important quan es tracta del nucli antic de Manresa. Bona part del nostre patrimoni es situa en aquesta àrea urbana. També és evident que el patrimoni constitueix un aspecte fonamental en la identificació del nucli antic i de tota la ciutat. Per tant seria lògic pensar que ha de ser contemplat i tractat adequadament en un pla global d’intervenció com és el PIRNA. Però paradoxalment no és aquesta la realitat. Ni en els objectius ni en els programes no es planteja el tema del patrimoni com a tal. Evidentment és una important mancança del Pla. Potser és la constatació que els aspectes del patrimoni no han estat mai una preocupació destacada en l’orientació i els treballs de la ciutat al llarg del temps. Només cal fer una mica de repàs per veure què ha passat en relació al Pla. L’oblit dels aspectes del patrimoni s’ha traduït en falta de previsió, en descuits, en problemes afegits, en pèrdua d’informació històrica, en actuacions d’emergència, en despeses sobrevingudes, en problemes no previstos, etc. Tot en perjudici del patrimoni.
Vist el que ha passat fins ara és evident que cal canviar la manera de tractar el tema del patrimoni. Cal considerar-lo un aspecte important a tenir en compte i donar-li el tractament adequat. En concret proposem que caldria introduir o aplicar un protocol d’actuació permanent sobre el patrimoni. Això vol dir que abans de qualsevol actuació caldria estudiar els vessants del patrimoni per part d’un equip multidisciplinar. Per posar algun exemple: si s’ha d’aterrar un edifici abans cal fer-ne un estudi, si s’ha d’actuar en un espai, abans cal fer-hi unes cates arqueològiques. Durant les obres caldria fer una observació atenta i continuada per detectar qualsevol cosa relacionada amb el patrimoni com pot ser l’aparició d’algun element sobrevingut. Fa temps que es van prendre alguns acords que anaven en aquesta direcció però la realitat ha demostrat que no es compleixen i si hi ha alguna actuació és a posteriori o es fa tard.
Des del Centre d’Estudis del Bages demanem que es protegeixin i es potenciïn els elements del patrimoni seguint la Carta de Manresa sobre el Patrimoni que es va elaborar amb consens i amb una àmplia representació social. Creiem que al PIRNA cal introduir o aplicar un protocol d’actuació permanent que vetlli de manera continuada sobre el patrimoni en totes les intervencions que es realitzin. Demanem que l’actuació sobre el patrimoni es realitzi amb un equip multidisciplinar.
Un altre aspecte que volem destacar és que caldria fer un major seguiment de l’actuació del PIRNA. Ara n’estem parlant però fa dos anys que no en parlàvem. Massa temps. Els programes d’actuació sobre un espai concret, sobre un element de la ciutat, caldria que es debatessin en la fase de projecte inicial. Però a més caldria fer un seguiment de prop de la seva realització per evitar sorpreses. Un exemple: es va realitzar tot un programa sobre les façanes. Es va endegar un procés molt laboriós per estudiar i determinar els colors de les façanes del nucli antic. Ara s’estan acabant els Jutjats Nous i, oh sorpresa, ens trobem que tindran el color negre que no era al programa. Ara tindrem una gran taca de color negre al nucli antic, cosa no prevista. Això no hauria passat si s’hagués fet un seguiment del projecte.
També caldria fer un major seguiment sobre l’actuació de les empreses que realitzen les obres. Com a ciutadans hem pogut sofrir molèsties, sorolls, talls a la via pública, obstacles al carrer, etc. Segurament que hi ha molèsties que són inevitables, però són totes inevitables? Un exemple concret: s’ha dit que calia fer una escomesa elèctrica per als Jutjats Nous i per això calia fer trenta dies de talls de circulació al Passeig del Riu. A vegades es té la impressió que les empreses fan el que els dóna la gana, el que els va bé a elles i no es té gaire en compte el perjudici als veïns. Segurament que caldria un major seguiment de l’actuació de les empreses.
També caldria fer un major seguiment de certes solucions i certes innovacions que s’han introduït en la realització d’alguns projectes. Voldria posar sobre la taula el tema dels paviments que s’han realitzat en llocs com la plaça de sant Ignasi o els Quatre Cantons. Són paviments de nou tipus però cal preguntar-se si són prou còmodes, pràctics i satisfactoris. Si un camina per aquests paviments té la impressió que „caminen“ més bé els cotxes que no pas les persones.
Manresa és una ciutat mediterrània. Hi fa sol. Tenim uns costums i unes tradicions. Això també s’ha traduït en el tipus de cases que s’han construït fins avui dia. Les novetats arquitectòniques haurien de tenir en compte aquesta realitat cultural. I passa que en alguns casos s’han importat solucions arquitectòniques provinents del nord d’Europa amb una altra cultura i on no hi fa gaire sol. En concret és criticable que certs edificis de vivendes no tinguin balcons ni llocs on estendre la roba.
Per acabar voldria dir que ara que fem i refem la nostra ciutat seria bo que es fes un estudi i un seguiment del que han fet i fan altres ciutats properes o llunyanes. Estudiar les bones solucions que han trobat. Estudiar si d’alguna manera són aplicables a la nostra ciutat. Val la pena parar-se a estudiar bé les solucions perquè el que es faci quedarà per al futur.
CARTA SIGNADA PER ENTITATS MANRESANES I ADREÇADA A L'ALCALDE DE MANRESA EL PASSAT MES DE MAIG EN DEFENSA DE LA FÀBRICA NOVA.
Entitats signants:
Centre d'Estudis del Bages
Associació per al Museu Comarcal de Manresa
Centre Excursionista de la Comarca de Bages
Òmnium Cultural
Amics de la UNESCO a Manresa
Bages per a Tothom
Amics de l'Art Romànic del Bages
Col.legi d'Enginyers Tècnics Industrials
Comissions Obreres Bages-Berguedà
Unió General de Treballadors Bages-Berguedà
"Il.lustríssim senyor Josep Cambrubí Duocastella, alcalde de Manresa,
Les entitats manresanes que subscriuen volem dirigir-nos a l’Ajuntament de Manresa per manifestar la nostra inquietud davant la possibilitat que la ciutat de Manresa perdi l’edifici més representatiu i emblemàtic del nostre patrimoni industrial com és la Fàbrica Nova. Sembla que el projecte per a la la Fàbrica Nova no respecta la conservació de l’estructura i característiques interiors de l’antiga fàbrica.
Considerem que la Fàbrica Nova constitueix un dels elements més importants del nostre passat industrial que ha configurat la Manresa actual. A més aquesta fàbrica va ser el cor de la gran empresa tèxtil Bertrand i Serra. Generacions de manresans i sobretot de manresanes van treballar a les fàbriques tèxtils i un gran nombre a la Fàbrica Nova. Per aquest motiu creiem que cal preservar aquesta fàbrica perquè és un destacat testimoni de la nostra història.
Creiem que cal preservar el nostre patrimoni industrial tal com es fa arreu d’Europa on les velles fàbriques són curosament restaurades i se’ls dóna una altra utilitat. Creiem que protegir el patrimoni significa respectar al màxim les característiques d’un edifici, tant en el seu aspecte exterior com en la seva estructura interior. L’interès i la vàlua arquitectònica de la Fàbrica Nova reforcen la necessitat de la preservació integral.
Tenint en compte el seu gran interès arquitectònic, històric, paisatgístic i patrimonial demanem que:El projecte que es realitzi sobre la nau de la Fàbrica Nova respecti les característiques de l’edifici tant en l’exterior com en l’interior.Els usos que es facin de la fàbrica siguin compatibles amb les característiques de l’edifici. L’ús que puguin tenir aquells espais no ha de suposar malmetre, mutilar o destruir la fàbrica.Es faci la petició a la Generalitat perquè la Fàbrica Nova de Manresa sigui declarada Bé d’Interès Nacional de Catalunya. No volem que pesi sobre la nostra consciència la destrucció total o parcial de la fàbrica més important de Manresa i exponent magnífic del nostre gran passat industrial. Volem preservar per a les futures generacions la Fàbrica Nova en tot el seu esplendor. Assolir aquests objectius significaria un clar avenç i una millora en la construcció d'una Manresa més rica de patrimoni i més respectuosa amb la nostra història col.lectiva.
Manresa, maig 2008
PROPOSTA DE LA COMISSIÓ DE DEFENSA DEL PATRIMONI DEL BAGES PER A LA RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI DE CASTELLNOU DE BAGES
El dissabte 12 de gener, alguns dels membres de la Comissió de Defensa del Patrimoni del Bages vàrem fer una sortida per visitar alguns indrets emblemàtics de Castellnou. En la nostra visita hi va haver dues parts:
La visita del patrimoni restaurat i recuperat (església de Sant Andreu, cementiri) on amb satisfacció vàrem constatar que s'hi havia fet una bona feina.
I la visita a la part, tan extensa, que encara queda pendent de rehabilitar o que resta ignorada. Pensem que seria important fer una aposta decidida per recuperar o al menys evitar la degradació d'aquest patrimoni que està pendent de reconeixement.
La nostra proposta seria:
- Tenir elaborat un catàleg del patrimoni local de Castellnou.
- A partir del catàleg i segons el valor patrimonial de cada indret planificar un programa d'actuacions.
- D'entrada protegir el què es més significatiu donant-li la consideració de Bé Patrimonial d'Interès Local (La torre de Castellnou, El Putxot, la Barraca de vinya del Putxot, la masia del Graner, la masia de Colldeforns, l'indret de la casa de les Tres Creus del Perelló, Sant Pere de Vilacanina). Intentar, en el què és pugui, demanar el reconeixement com a Bé Patrimonial Comarcal o Nacional.
- Exigir als propietaris de les masies enrunades que protegeixin les tines amb un reixat ja que per una banda representa un perill públic i per altra, s'evitaria el continuat pillatge de rajoles i la degradació a què estan sotmeses.
- Elaborar un pla de neteja (desbrossament) dels diferents indrets començant pel Putxot . Això es podria fer organitzant una sortida popular o mitjançant creació de camps de treball per a joves organitzats des de la Generalitat...
- Valorar i fer respectar la integritat dels bens patrimonials que no cal recuperar perquè estan en perfectes condicions (per exemple, la immensa barraca de vinya del Putxot).
- Concertar amb Ajuntaments veïns (Súria, Balsareny) el marcatge de rutes dels maquis, en especial la que solia seguir Ramon Vila (Caracremada) des de Monistrolet cap a Prats de Llussanès i la frontera.
- Actualitzar els tríptics turístics sobre el municipi amb els nous elements patrimonials que es vagin recuperant.
- Vetllar per tal d'anar consolidant un fons històric del municipi (recull de material escrit, fotogràfic, estris diversos...), cara a constituir el nostre propi arxiu local i ampliar i diversificar els continguts del museu. Les nostres propostes, d'entrada, no suposen cap inversió econòmica important per al municipi. Es tracta només que l'Ajuntament treballi amb aquesta sensibilitat i dediqui algun esforç –exclusivament de temps- en aquest tema. Estem segurs que el resultat serà gratificador no sols perquè s'hauran recuperat elements del nostre passat i de la nostra història sinó perquè el reconeixement del patrimoni pot ser un important element dinamitzador del turisme local i per tant, una font de recursos per l'economia del poble.
Castellnou, 28 de gener de 2008
REVISIÓ DEL CATÀLEG DE PATRIMONI
És ben cert que el creixement urbanístic de Manresa constitueix un fenomen fàcilment apreciable per tots els que residim a la ciutat. L’antiga fisonomia urbana d’una ciutat, humanament abastable, envoltada d’un paisatge agrícola, on l'horta i els bancals configuraven un entorn periurbà, està donant pas a un altre paisatge, on les noves promocions de blocs de pisos estan ocupant l’antic paisatge agrícola, herència dels segles passats. Els nous plans de creixement urbà que el consistori manresà defensa van encaminats a convertir la ciutat en una urbs de tamany considerable, que doblarà i triplicarà la població existent en només un parell o tres de dècades.
No cal insistir en què els paràmetres arquitectònics que s’observen en aquest creixement són nuls, com ha passat ha moltes ciutats de Catalunya. Els blocs de pisos de totxana i formigó manquen totalment de consideracions estètiques, i són aixecats en funció de criteris purament funcionals i d’economia constructiva, amb una total falta de personalitat arquitectònica i estètica. Qualsevol visitant podria passejar pels barris d’aquestes noves construccions projectades sense saber ben bé en quina ciutat es troba, ja que podria tractar-se perfectament d’un barri de Sabadell, de Terrassa, de Cerdanyola o d’Hospitalet. Sembla que els arquitectes només hagin après un model de construcció al llarg de tota la carrera i es limitin a repetir-lo vagin on vagin, amb una falta d’imaginació totalment previsible.
Si bé aquest fet és constatat en les noves promocions urbanístiques, resulta de tot inconcebible, que en àrees urbanes que poden ser considerades històriques, que guarden una harmonia estètica i unes línies de façanes ben definides, pròpies d’un període històric concret, es puguin acceptar permisos d’obres d’edificis que no guarden cap relació ni estètica ni arquitectònica amb el seu entorn. Aquest és el cas que darrerament s’observa en àrees com la Carretera de Vic de Manresa, on han estat aixecats edificis de totxana, amb uns volums, unes alçades i uns paràmetres, que trenquen totalment el conjunt arquitectònic històric. Un dels darrers casos ha estat el de l’edifici que actualment ocupa l’espai de l’antic Casal de l’Església, a l’entrada de la carretera de Vic, davant de l’edifici modernista dels infants, que cal qualificar de crim arquitectònic.
Manresa és una ciutat que està realitzant uns esforços considerables per rehabilitar el casc antic, però malgrat aquest esforç, el seu Catàleg de Patrimoni no s’ha revisat des de fa dècades, i deixa fora molts edificis que en aquells moments no van ser tinguts en compte, i sobre tot, no contempla la inclusió de conjunts arquitectònics, com són les línies de façanes de la carretera de Vic o de la carretera de Cardona, o Passeig, que estan sent destrossades sense cap consideració. Aquestes vies, formen part de l’expansió urbana de la ciutat al segle XIX, i arquitectònicament guarden uns paràmetres estètics tan dignes de protegir com el nucli medieval de la ciutat.
Cal sense demora una revisió del Catàleg de Patrimoni de la ciutat, que inclogui els elements més característics, que fins al moment han servit per donar personalitat a la configuració visual que tots tenim de la Manresa històrica, no només els edificis històrics singulars, sinó les línies de façanes dels conjunts arquitectònics com el Passeig, la carretera de Vic, la carretera de Cardona etc.., que mantenen una personalitat pròpia. Si no s’actua d’aquesta manera, es corre el perill que la ciutat històrica es converteixi en un petit nucli, envoltat d’una massa urbana formada per blocs de pisos de maó amb finestres de PVC, i acabem no sabent si vivim en un barri de Barcelona o en qualsevol altre barri, en qualsevol altre ciutat del Valles.
Raquel Valdenebro Manrique
Historiadora
Manresa a 25 de maig de 2006
Ctra Vic (2006). Obra nova construcció
Ctra Vic (2006). Obra nova construcció