Jornada 12 de desembre 2009 L'impacte de les noves tecnologies aplicades a les Fonts d'Informació Documentals
Jornada 12 de desembre 2009 L'impacte de les noves tecnologies aplicades a les Fonts d'Informació Documentals
Jornada: L'impacte de les noves tecnologies aplicades a les fonts d'informació documentals.
Descarregar programa de la Jornada
L'explosió de la informació ha comportat la utilització de l'ordinador en la gestió i la recuperació dels fons documentals. Per això s'han desenvolupat eines físiques i conceptuals per fer accessible aquesta informació. A la vegada, els documents s'estan digitalitzant per aprofitar els avantatges de l'accés a distància i la recerca selectiva automatizada que proporciona la informàtica aplicada a la xarxa.
Les biblioteques i els arxius s'intenten adaptar als nous reptes de la societat de la informació, alguns amb més rapidesa que altres. Els mitjans que s'hi destinen són claus pel seu bon desenvolupament. Les noves tecnologies obren noves perspectives de futur per als investigadors que veuen com la digitalització i el lliure accés a la documentació és cada vegada més present avui en dia.
Els Centres d'informació i de documentació s'han d'adaptar i d’actualitzar per conservar la documentació i posar més a l'abast de l'usuari tota la informació. D'aquí que en la societat de la informació amb una creixent quantitat de documentació disponible, cal conèixer i saber utilitzar les noves formes d'accés i consulta als fons documentals.
En definitiva, la renovació experimentada en els darrers anys en la pràctica i actualització de les noves tècniques, la tipo-logia dels centres de documentació, l'expansió dels documents i els suports fan necessari comptar amb bons instruments d'accés a la informació. És necessari mantenir un equilibri entre les funcions culturals i la imprescindible actuació sobre el tractament de la documentació. Això és el que debatrem en aquesta Jornada.
L’impacte de les noves tecnologies aplicades a les fonts d’informació documentals
Jornada de documentació i arxivística
9:30 Presentació
Jaume Plans i Miquel de Fàbregas
CEB i ACDHPF
9:45 Ponències
- Marc Torras Serra (director de l’Arxiu Comarcal del Bages): Els recursos tecnològics que l’usuari pot utilizar a l’arxiu.
- Joan Ferrer Godoy (director de l’Arxiu Comarcal del Ripollès): La tecnologia com a element bàsic de la difusió a l’Arxiu Comarcal del Ripollès.
11:15 Pausa-cafè
- Lluís Anglada de Ferrer (director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya): La digitalització com a una eina per incrementar el coneixement i l’ús de les col·leccions amagades de les biblioteques.
- David Iglésias Franch (tècnic del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona): La fotografia en el marc de l’arxiu digital. Estratègies per a la preservació i la difusió.
13:30 Col·loqui
- Ignasi Cuadros (Centre d’Estudis del Bages): moderador.
Programa
Dissabte, 12 d’octubre de 2009, de 9:30 a 14:00
Auditori de Caixa Manresa
Plana de l’Om 5, Manresa
Organitzen:
Centre d’Estudis del Bages
Associació Catalana de Documentació Històrica Patrimonial i Familiar
Arxiu Comarcal del Bages
Inscripció lliure fins al 9 desembre a:
Centre d’Estudis del Bages
C/Via Sant Ignasi 40. 08241 Manresa
tel. 93 873 65 25 (de 9 a 14 i de 16 a 18)
centrestudisbages@gmail.com
www.cebages.org
Finalitzada la jornada a les 14h. hi haurà un dinar obert, caldrà confirmar l’assistència en formalitzar la inscripció.
NOVETAT.
Presentació del llibre: "DE LA REVOLTA A LA DESTRUCCIÓ: MANRESA I EL BAGES A LA GUERRA DEL FRANCÈS" coordinat per GEMMA RUBÍ i editat pel Centre d'Estudis del Bages dins la col·lecció: Miscel·lània d'estudis bagencs". L'acte es farà el divendres dia 11 de desembre a 2/4 de 8 del vespre al Centre Cultural el Casino de Manresa
II CURS DE PALEOGRAFIA DE L'ARXIU COMARCAL DEL BAGES
Organitzat: Centre d'Estudis del Bages, Arxiu Comarcal del Bages i Amics de l'Art Romànic del Bages
Lloc: Arxiu Comarcal del Bages
Dies i horari: Dissabtes 10, 17, 24 i 31 de gener 2009 De 10 a 14 hores.
Professor: Miquel Torras i Cortina del departament de Diplomàtica, Codicologia i Paleografia de la Universitat Autònoma de Barcelona
Inscripció: 10 euros.
Arxiu Comarcal de Bages
Tel. 938736525
acbages.cultura@gencat.cat
Curs Manresa Medieval 7 i 14 febrer 2009
Curs: MANRESA AL SEGLE XIV: el segle d’or
Dia i lloc: dissabtes 7 i 14 de febrer 2009
Museu Comarcal de Manresa
Via Sant Ignasi, 40
MANRESA
Organitza: Centre d'Estudis del Bages i Museu Comarcal de Manresa
Inscripció: 5 euros.
Dia 7 de febrer 2009
1- PONENT: Raquel Valdenebro Manrique. Llicenciada en Història Medieval per la UB l'any 1992. Ha desenvolupat bona part de la seva carrera professional en el marc de l'empresa Arqueociència Serveis Culturals, SL realitzant tasques de documentació històrica. En el transcurs dels anys 2006-2008 ha dut a terme nombroses investigacions relacionades amb la ciutat de Manresa i la seva configuració urbana, estretament relacionades amb les excavacions dels carrers Arbonés, Plaça Sant Ignasi, carrer del Balç, restauració de la torre Sobrerroca etc..
1- TÍTOL: Els límits de la ciutat baixmedieval. Paisatge urbà i entorn rural. El cas de Manresa
Resum: En el decurs dels segles XIII-XIV Manresa va ser una ciutat en constant expansió. El creixement demogràfic va tenir com a conseqüència una important expansió urbana, modificant la frontera entre l'entorn rural i els antics camps que s'anaven convertint en carrers. La construcció del recinte de muralles del segle XIV no va impedir que als voltans de la ciutat s'estengués un ampli espai ocupat per masies, vinyes i hortes, però també carrers i barris extramurs molt poc conegut.
2- PONENT: Jordi Piñero i Subirana
(Manresa, 1963). Arqueòleg i historiador. Ha inventariat els fons de ceràmica del Museu Comarcal de Manresa. És autor de diversos llibres i articles de difusió de la història local. Actualment treballa com a consultor en temes de patrimoni cultural.
2- TÍTOL: La ceràmica manresana: la vaixella fina del segle XIV
Resum: Una sessió teòrica i pràctica, amb visita a les sales del Museu Comarcal de Manresa, sobre les principals ceràmiques catalanes a l’edat mitjana, fent especial èmfasi en l’anomenada „ceràmica manresana“. Intentarem esbrinar si aquesta vaixella de semi-luxe es produïa a Barcelona o a Manresa.
3- PONENT: Marc Torras i Serra, llicenciat en història medieval per la UB, és arxiver i historiador. Ha publicat diversos treballs sobre la Manresa medieval. Ha treballat a l’arxiu de Manresa i actualment a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
3- TÍTOL: GRUPS SOCIALS I VIDA QUOTIDIANA A LA MANRESA DEL SEGLE XIV. Resum: Dins la Manresa del segle XIV hi havia diversos grups socials que convivien en el mateix espai urbà. Des de senyors dels castells de la comarca que preferien viure a la ciutat, o menestrals rics com els cuireters, a esclaus i marginats.
4- PONENT: Anna Orriols, és doctora en història de l’Art per la UAB, professora titular d’Història de l’Art Medieval al Departament d’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona. - Integrant de successius projectes de recerca en l’àmbit de l’art a l’ Edat Mitjana Temes de recerca: iconografia, pintura, il•lustració de manuscrits a l’Edat Mitjana Publicacions: - Articles en revistes i miscel•lànies científiques d’àmbit nacional i internacional. - Estudis relacionats amb el patrimoni medieval del Bages, entre els quals la monografia La Seu de Manresa (2006))
4- TÍTOL: Clients, artistes i públic a la Manresa gòtica“
Resum: L’embranzida que, a tots nivells, caracteritza la Manresa del segle XIV, va anar acompanyada d’una notable activitat artística, que s’ endinsa cap al segle XV. Ens hi aproparem a través dels seus protagonistes: els qui van idear i encarregar les obres, els qui les varen materialitzar i els que en foren els espectadors i usuaris.
El dia finalitzarà amb una VISITA A LA SALA DE LES "PEDRES". Una de les sales dipòsit del Museu Comarcal de Manresa que està tancada al públic però que per aquesta ocasió s'obrirà de forma excepcional per ensenyar algunes peces medievals.
Dia 14 de febrer 2009
5- PONENT: Miquel Torras i Cortina és doctor en Història i professor de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona desde 2004. En la seva tesi doctoral ha estudiat el llibre i la lectura a Manresa als segles XIII i XIV. Actualment és membre del Centre d’Estudis del Bages, del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la U.A.B., i d’APICES (Association Paléographique Internationale. Culture, Écriture, Société).
5- TÍTOL: El llibre a les esglésies i monestirs de Manresa al segle XIV
L’estudi del llibre manuscrit a la Baixa Edat Mitjana s’ha realitzat tradicionalment a partir dels testimonis directes (que són els mateixos còdexs que ens han pervingut al llarg del temps), però també a través de les obres només esmentades en la documentació de l’època: inventaris, testaments, compres, ordres de venda, empenyoraments, prèstecs i molts altres negocis parlen de llibres.
En aquesta ponència l’autor oferirà una visió històrica i cultural del llibre (i d’algunes biblioteques) a les principals institucions eclesiàstiques de Manresa (La Seu, Santa Clara, El Carme i Sant Domènec), així com del clergat secular. Hom podrà veure amb quins autors i títols es formaren els canonges, monges, monjos i preveres de la ciutat, però també com els còdexs, „objectes espirituals en forma material“ formaren part de la vida social i econòmica de la Manresa del segle XIV.
6- PONENT: Josep Alabern i Valentí, enginyer industrial i gerent d'Aigües de Manresa, especiaLista en temes d'abastament d'aigua
6- TÍTOL: Trets singulars de la Sèquia de Manresa
Resum: en la xerrada es destacaran les característiques que fan diferent la Sèquia de Manresa de la resta de canals medievals europeus. Així, es parlarà dels antecedents de la Sèquia, del seu pendent, del fet de tenir la zona de regadiu a 26 km. de la resclosa, de la particularitat que representa que tot l'abastiment sigui d'aigües superficials i d'altres característiques més relacionades amb la història o el patrimoni com el fet que els ramals hagin servit de base al clavegueram o que s'hagi conservat pràcticament tal i com es va construir, amb un elevat valor patrimonial.
7- PONENT: Oriol Achón Casas i Jordi Morera Camprubí. Arqueòlegs treballen a l’empresa Arqueociència.
7- TÍTOL: "Arqueologia medieval a Manresa. Urbanisme i espais domèstics"
Resum: Els treballs arqueològics a Manresa s'iniciaren a principis de segle XX, però no ha estat fins als últims 25 anys que aquests han esdevinguts sistemàtics, metòdics i intensius a moltes àrees de la ciutat. En la majoria dels casos les intervencions arqueològiques s'han centrat en l'entramat defensiu manresà (muralles i torres) o en els edificis religiosos; tanmateix, en els últims anys la investigació també s'ha encaminat en d'altres aspectes com podrien ser l'evolució de l'urbanisme i la xarxa viària, o els espais domèstics i de vida quotidiana. Intervencions arqueològiques com les realitzades al carrer Sobrerroca, al carrer del Balç, a la plaça Gispert o al carrer Alfons XII, han permés tenir un major coneixement sobre aquestes qüestions. En aquest sentit però, els treballs arqueològics efectuats a les finques 29-43 del carrer Arbonés, on actualment s'ubiquen els nous jutjats, realitzats entre el mes de juny de 2006 i el maig de 2007, van ser els que més dades van oferir. Durant aquella intervenció es va poder documentar l'evolució d'un barri de cases de la ciutat, des del segle XIII fins als nostres dies.
8- PONENT: Marc Torras, llicenciat en història medieval per la UB, és arxiver i historiador. Ha publicat diversos treballs sobre la Manresa medieval. Ha treballat a l’arxiu de Manresa i actualment a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
8- TÍTOL: "El poder i els seus representants a la ciutat"
Resum: "A la ciutat de Manresa i al seu territori més proper hi convivien diversos poders (l'església, el rei i el municipi), cadascun dels quals tenia els seus representants (el degà i el paborde, el batlle i el veguer, els consellers i els jurats) que, al seu torn, eren assistits per uns grups d'oficials al voltant de les respectives cúries. Veurem quins eren, com van anar apareixent i com es relacionaven"
Curs Manresa segle XIV. 7/02/2009 Ponent Anna Orriols
Curs Manresa segle XIV. 7/02/2009 Ponent Marc Torras
Curs Manresa segle XIV. 07/02/2009 Ponent Jordi Piñero
Curs Manresa segle XIV. 07/02/2009 Públic assistent
Curs Manresa segle XIV. 07/02/2009 Visita Museu Comarcal de Manresa per veure ceràmica manresana
Curs Manresa segle XIV. 07/02/2009 Ponent Raquel Valdenebro
El proper dia 22 d'abril el Centre d'Estudis del Bages treu una nova publicació dins la col·lecció Memòries nº11 de José Torralbo Rico: Vides secretes. Memòries d'un militant clandestí.
Presentació del llibre Dia: 22 d'abril
Lloc: Sallent, Casa Museu Torres Amat
Hora: 8 del vespre.
15 euros
- TORRALBO RICO, José. Vides secretes. Memòries d'un militant clandestí, col·lecció Memòria nº11, Manresa, 2009.
Vides secretes s'inicia en el breu període de la Segona República, en un petit poblet de la serra de Còrdova. Després d'introduir-nos en els difícils anys de la guerra i la postguerra, José Torralbo ens relata el seu procés d'incorporació a una societat secreta -les organitzacions antifranquistes ho eren durant la dictadura.
Des de Madrid, passant per la presó de Burgos, i acabant a Sallent, José Torralbo ens fa memòria, ens recorda una memòria popular de la resistència antifranquista, que és la d'una geografia secreta, feta de trobades ocultes de trobada comunicats a cau d'orella o mitjançant codis secrets.
La dictadura s'executava des del secret concentrat d'un poder despòtic, però, arran de terra, uns desconeguts desobeïren i conspiraven contra seu. Ho feien responent a una mateixa lògica: la del silenci, la d'actuar a i des de l'ombra.
Repensar el projecte de la Fàbrica Nova (17 abril 2009)
Fa mesos que el projecte de la Fàbrica Nova va quedar encallat, quan l’empresa que l’havia de realitzar va abandonar degut als seus problemes financers. Des de llavors podem veure un seguit d’obres tot just començades, com el que havia de ser el gran aparcament subterrani, els clots on s’havien de construir blocs de pisos, els pilots de runa, etc. I, al costat, podem veure la majestuosa i grandiosa nau de la Fàbrica Nova mutilada, parcialment ensorrada, que ens mostra el seu interior a través del gran esvoranc de la cara oest. A través d’aquest forat ha començat un preocupant procés de degradació del conjunt del que havia estat la gran Fàbrica Nova, que avui forma part essencial del patrimoni de Manresa. Els antics propietaris no sols van abandonar el projecte, no sols van deixar de complir el contracte i els seus compromisos amb la ciutat, sinó que a més ens van mig destruir l’exponent més important de la indústria tèxtil manresana.
És evident que, tal com estan les coses, el projecte previst ja no es realitzarà. Per això cal repensar de nou el que volem fer als espais de la Fàbrica Nova. Sens dubte que el tema és complicat, caldrà emprar importants dosis de treball, negociacions hàbils, capacitat creativa. Des de la Comissió de Defensa del Patrimoni, vinculada al Centre d’Estudis del Bages, creiem que ara s’obre l’oportunitat de repensar la solució que cal donar a l’antiga nau de la Fàbrica Nova, que està dins el Catàleg del Patrimoni. Aquesta fàbrica és una peça clau del patrimoni industrial, no sols de Manresa sinó de tot Catalunya. Per això cal conservar tant el seu aspecte exterior com la seva estructura interior. En el fallit projecte anterior la solució que es volia donar a la nau de la Fàbrica Nova no era gens respectuosa amb el patrimoni. Ara s’obre l’oportunitat de redefinir noves condicions de cara al futur projecte. No se sap si en el futur es realitzarà un nou projecte global o bé el conjunt es remodelarà en projectes parcials. Sigui com sigui, creiem que en aquest nou context la ciutat ha de garantir la protecció del seu patrimoni, fent que es respecti integralment la nau de la Fàbrica Nova. Evidentment que la destrossa realitzada pels propietaris anteriors és un problema afegit. Amb el pecat ens ve la penitència. Però també és clar que si es va ensorrar una part, el correcte no ha de ser acabar d’ensorrar-ho tot.
En el moment de repensar el nou projecte de la Fàbrica Nova han de prevaldre de manera clara els interessos de la ciutat i del seu patrimoni. No ens podem permetre deixar perdre el nostre patrimoni. És un element de la nostra identitat i l’hem de transmetre a les noves generacions tan bé com puguem. Volem recordar que deu entitats de Manresa ja fa temps que vam signar una carta en què es demanava a l’alcalde de Manresa dues coses:
La primera, que “cal preservar el nostre patrimoni industrial tal com es fa arreu d’Europa, on les velles fàbriques són curosament restaurades i se’ls dóna una altra utilitat. L’interès i la vàlua arquitectònica de la Fàbrica Nova reforcen la necessitat de la preservació integral”.
La segona, que “tenint en compte el seu gran interès arquitectònic, històric i patrimonial, demanem que es faci la petició a la Generalitat perquè la Fàbrica Nova de Manresa sigui declarada Bé Cultural d’Interès Nacional de Catalunya”.
La crisi ens planteja el repte de reformular alguns aspectes de la Manresa del futur. Salvar i protegir el patrimoni industrial i preservar integralment la Fàbrica Nova és un repte que Manresa hauria de guanyar.
Jaume Serra i Carné
Comissió de Defensa del Patrimoni del Centre d’Estudis del Bages